En resum
Arran de la notícia publicada el 7 de gener de 2026 sobre el concurs de la Generalitat per construir habitatge públic en 4 solars de Terrassa (líder a Catalunya juntament amb Figueres en cessió de terrenys), han aparegut missatges a les xarxes que vinculen aquest projecte amb una pujada d’impostos.
L’afirmació d’un usuari de X (abans Twitter) que assegura que l’habitatge públic suposa una càrrega econòmica insuportable i que els seus residents no paguen impostos és FALSA.
El projecte es basa en un model de col·laboració on la construcció no la paga l’Ajuntament, sinó empreses o cooperatives adjudicatàries. A més, els residents de pisos públics estan obligats per llei a pagar taxes municipals com la de residus i l’IBI (amb bonificacions només temporals).
El context: qui paga realment els pisos?
Terrassa s’ha convertit en un focus de pressió immobiliària sense precedents:
- Segona ciutat amb més demanda de l’Estat: segons l’estudi de demanda relativa d’Idealista del 2025, Terrassa és la segona ciutat d’Espanya amb més pressió de demanda sobre l’oferta de lloguer, només per darrere de Leganés. Els sol·licitants no són «persones que no paguen», sinó veïns i joves expulsats pel mercat lliure.
- Model de dret de superfície: l’obra no surt dels impostos locals. El promotor privat o la cooperativa assumeix el risc de la construcció a canvi d’una concessió de 75 anys.
- Aprofitament de solars buits: l’Ajuntament cedeix solars en desús i s’estalvia el manteniment, la neteja i la vigilància de terrenys abandonats que fins ara sí que costaven diners públics.
L’estratègia de la desinformació
El missatge barreja la política d’habitatge amb la fiscalitat general:
- La mentida del «paguen zero»: els habitatges de protecció oficial només tenen una bonificació de l’IBI del 50% durant els primers 3 anys; després tributen el 100%.
- Taxa de residus: segons l’article 20 de la Llei d’Arrendaments Urbans, la taxa d’escombraries la paga l’inquilí si així es pacta, que és la norma en el lloguer públic. A Terrassa, tothom pot tenir bonificacions del 10% al 15% si fa servir les deixalleries, però ningú n’està exempt per viure en un pis protegit.
Les dades oficials: una emergència encara per resoldre
Tot i que el rumor és fals, la gestió pública també rep crítiques justificades per la lentitud a l’hora de resoldre l’emergència de l’habitatge:
- Llista d’espera crítica: segons el Consell Comarcal, Terrassa té la ràtio de demanda d’habitatge protegit més alta de la comarca: 197,9 inscripcions per cada mil habitants, gairebé el doble de la mitjana catalana.
- 4.611 persones en espera: els 100 pisos previstos en aquest concurs són positius, però clarament insuficients davant el volum de famílies que esperen.
- Perfil real del sol·licitant: el 54% de les sol·licituds són de dones i una gran part correspon a joves treballadors menors de 35 anys amb rendes insuficients per al mercat privat.
Conclusió
Afirmar que l’habitatge públic apuja els impostos és una estratègia de desinformació que no se sosté amb les dades fiscals ni amb els models de concessió de la Generalitat. El veritable problema de Terrassa no és el cost d’aquests projectes, sinó que el ritme de construcció és massa lent per a una ciutat que ha esdevingut un dels punts més tensionats de tot l’Estat.
Fonts consultades
- Món Terrassa: El Govern obre concurs per a 4 solars a Terrassa per construir habitatge públic
- Habitatge Terrassa: Registre de sol·licitants d’habitatge
- Generalitat de Catalunya: Nota de premsa sobre el concurs de solars per a 1.940 habitatges (gener 2026)
- Consell Comarcal del Vallès Occidental: Informe anual de l’habitatge
