En resum
L’anunci oficial de l’obertura d’un Primark de 3.000 m² al Parc Vallès ha generat una onada de crítiques a les xarxes socials, on s’acusa el govern municipal d’abandonar el teixit comercial local en favor de les multinacionals. Tot i que la crítica a la proliferació de grans cadenes en detriment del comerç de proximitat és lícita i comprensible, aquesta afirmació és ENGANYOSA.
Si bé l’obertura és un fet real que respon a una inversió privada en sòl autoritzat, les dades d’execució pressupostària de l’Ajuntament demostren una política de protecció activa del teixit local. Només la campanya «Terrassa Val Molt» injecta prop de 2 milions d’euros anuals exclusivament a les botigues de proximitat, un ajut al qual les grans superfícies com Primark no tenen accés.
Amb tot, és indubtable que la ciutadania té raons objectives per a la inquietud i que probablement caldrien encara més accions i polítiques de fons per assegurar que el petit comerç no perdi pistonada davant els nous hàbits de consum.
El context: la realitat urbanística i legal
L’arribada del gegant irlandès no és una decisió arbitrària del govern municipal, sinó el resultat d’una reestructuració del Parc Vallès cap al model de retail i oci actiu. La botiga s’ubicarà en un nou edifici construït a l’espai que ocupaven l’antic Kàrting Gené i unes pistes de pàdel. Legalment, l’Ajuntament té l’obligació de concedir les llicències si l’operador compleix amb els paràmetres del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) de la Generalitat de Catalunya.
S’ha de tenir present que l’estratègia municipal no busca «triar» un model per sobre de l’altre, sinó retenir a la ciutat els milers de consumidors que actualment es desplacen a Barcelona o Sabadell per accedir a aquestes marques, evitant així la fuga de capital de la comarca.
L’estratègia de la desinformació
El discurs crític viralitzat utilitza la tècnica de la «vampirització» per simplificar una realitat econòmica complexa:
- Selecció esbiaixada de la por: s’afirma que una obertura a la perifèria buida el centre, ignorant que el centre de Terrassa manté una alta activitat gràcies a l’illa de vianants i a campanyes de dinamització.
- Omissió d’ajuts públics: les queixes a les xarxes socials solen ometre que el petit comerç local rep importants subvencions directes al consum, mentre que Primark ha de finançar el 100% de la seva implantació i operativa.
Les dades oficials
L’evidència pressupostària desmenteix la falta de suport al comerç de barri. Segons els darrers balanços del Servei de Comerç i el Portal de Transparència:
- Terrassa Val Molt: en la seva darrera edició (2025), els 57.600 vals de compra es van esgotar en pocs minuts. Aquesta campanya garanteix que 2 milions d’euros es quedin exclusivament a les botigues locals adherides, amb un nivell de bescanvi del 99%.
- Pressupost de Comerç: per al període 2025-2026, el Servei de Comerç gestiona una partida d’aproximadament 1,9 milions d’euros destinada a fires, mercats municipals i dinamització de barri.
- Estacionament exprés: s’han implementat zones de parada gratuïta de 15 o 30 minuts per facilitar les compres ràpides i competir amb la comoditat dels centres comercials.
- Pla Director de Comerç 2025: aquest nou full de ruta estratègic prioritza la transformació digital dels petits negocis i el relleu generacional per assegurar-ne la competitivitat.
Conclusió
Vincular l’arribada de Primark amb la destrucció del petit comerç és una simplificació que no es sosté amb les dades oficials ni amb el marc legal. La funció de l’Ajuntament és garantir l’equilibri: permetre l’activitat econòmica legal que genera llocs de treball al Parc Vallès, mentre s’intervé directament per protegir el cor comercial de la ciutat. La convivència de models és la realitat de Terrassa, on la botiga de proximitat rep un suport. No obstant això, cal continuar treballant i escoltant una ciutadania que té raons objectives per voler protegir la identitat de les seves botigues de tota la vida.
Fonts consultades
- Diari de Terrassa: Obertura de Primark al Parc Vallès
- Diari de Terrassa: Èxit de la campanya «Terrassa val molt!»
- Ajuntament de Terrassa: Pla Director de Comerç 2025
- Ajuntament de Terrassa (Pla de Mobilitat): Zones d’estacionament exprés i gratuït
