En resum
Arran de la crida de col·laboració ciutadana de la Guàrdia Civil, a principis de febrer de 2026, per resoldre un homicidi de fa 21 anys, han proliferat publicacions a grups de Facebook que assenyalen veïns actuals com a sospitosos. Aquestes afirmacions són FALSES: no tenen cap base real.
La imatge de l’«home del caixer» es va enregistrar el 9 d’abril de 2005. És físicament impossible que una persona que avui tingui l’aspecte de la foto sigui el sospitós, perquè l’autor real ha envellit dues dècades. A més, la víctima, Magdalena Mas Vilaltella, era veïna de Riudoms (Baix Camp) i no de Terrassa, tot i que el delicte va tenir ramificacions a la ciutat.
El context: la cronologia del crim
- 8 d’abril de 2005: Magdalena Mas desapareix a Riudoms.
- 9 d’abril de 2005: un home treu diners amb la targeta de la víctima en un caixer del carrer de Sant Roc de Terrassa. És aquí on es capta la imatge que ara circula.
- 6 d’agost de 2005: apareixen les restes de la víctima a Olesa de Montserrat.
L’estratègia de la desinformació
- Anacronisme visual: s’ignora que la foto té 21 anys. L’home de la imatge ja aparentava uns 40-45 anys en el moment de la gravació.
- Estigmatització veïnal: s’han fet servir fotos «robades» de veïns, especialment de Ca n’Anglada, per buscar culpables a partir d’una semblança vaga amb una foto pixelada de 2005.
- Linxament digital: aquesta conducta pot constituir un delicte d’injúries o calúmnies, perquè s’imputa un assassinat a persones innocents sense cap prova.
La «cacera de bruixes» digital
La prova més clara de les identificacions errònies i perilloses no és només el que es pot llegir, sinó el que desapareix: els administradors de grups de Facebook han hagut d’esborrar missatges amb fotografies de veïns reals, sovint persones vulnerables o conegudes dels barris de Sant Pere i Ca n’Anglada, amb frases com «És aquest». Ho fan per por de ser considerats responsables subsidiaris de delictes de calúmnies o de vulneració del dret a l’honor.
Verificació definitiva: el desfasament d’edat
- Anàlisi visual (2005): a la foto original, segons la Guàrdia Civil, l’home ja aparentava entre 40 i 45 anys. La qualitat CIF de la imatge (352×288 píxels, un estàndard de videovigilància de finals dels noranta i principis dels 2000) i el model de caixer confirmen l’època.
- Factor biològic (2026): si l’autor tenia aquesta edat el 2005, avui en tindria entre 61 i 66.
Conclusió
És impossible que una persona que avui aparenta 40 o 45 anys, com la de la foto, sigui el sospitós: el 2005 hauria tingut uns 20 anys, una edat que no coincideix amb l’aspecte de l’home de la gravació. El sospitós real és avui una persona gran, i qualsevol veí que s’assembli a la imatge és, per pura lògica, innocent.
Vincular veïns actuals de Terrassa amb el crim d’Olesa a partir d’una foto antiga és una irresponsabilitat que posa en risc la convivència. La Guàrdia Civil demana col·laboració per identificar qui era aquell home, no per perseguir veïns pel carrer. La foto és del passat; el veí és del present.
