En resum
Un comentari al grup de Facebook «Gente de Terrassa» afirma que l’Ajuntament prioritza recursos per a albergs i menjadors (vinculant-ho a la immigració) mentre no dona suport a la gent gran en residències.
L’afirmació és ENGANYOSA: barreja conceptes i administracions. La falta de places de residència és una realitat que afecta moltes famílies, però les dades pressupostàries i legals demostren que no hi ha cap transvasament de fons dels avis cap als immigrants. Són partides diferents, gestionades per administracions diferents i amb volums d’inversió que, de fet, afavoreixen el suport a la gent gran.
El context: qui paga què?
- Residències de gent gran: a Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat. A Terrassa hi ha unes 30 residències, però només una és 100% pública (Mossèn Homs), gestionada pel Govern. La resta són concertades o privades. L’Ajuntament no pot obrir-ne ni finançar-ne places directament.
- Serveis d’emergència (albergs i menjadors): són serveis bàsics per a persones en exclusió extrema i sense llar, i atenen qualsevol persona per motius humanitaris, sigui quina sigui la seva nacionalitat.
- Suport municipal a la gent gran: l’Ajuntament se centra en l’autonomia a la llar, amb el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i la teleassistència, que és on té competència.
Les dades: pressupost municipal 2025 vs. 2026
L’Ajuntament ha aprovat per al 2026 un pressupost ordinari de 265,6 milions d’euros, un 4% més que el 2025. La Taula d’Acció Social ha demanat elevar la despesa social fins al 17% del pressupost per cobrir l’augment de la demanda.
Mentre que el pressupost per a polítiques específiques d’immigració i ciutadania representa menys de l’1% del total, l’àrea que atén la gent gran i la dependència a domicili és una de les que més creix per respondre a l’envelliment de la població.
L’estratègia de la desinformació: la generalització
- Simplifica el problema: atribueix la falta de places a residències, un problema estructural a tot Catalunya, a la despesa en albergs. Encara que l’Ajuntament tanqués tots els menjadors socials, no podria obrir una residència perquè no en té la competència.
- Ignora la diferència entre centres: el sistema depèn de si la plaça és privada, concertada o pública.
- Crea un conflicte artificial: culpa els immigrants d’un dèficit històric d’infraestructures de la Generalitat a la ciutat, com la llargament reivindicada residència de Sant Pere Nord.
Conclusió
És cert, i cal reconèixer-ho, que la situació de les residències a Terrassa és millorable i que les llistes d’espera per a places públiques són excessives. Però és fals que això es degui a una priorització de la immigració per part de l’Ajuntament.
El problema de les residències és un conflicte competencial i de manca d’inversió de la Generalitat, no una decisió de política local que afavoreixi els nouvinguts.
Fonts consultades
- Ajuntament de Terrassa: Portal de pressupostos
- Generalitat de Catalunya: Departament de Drets Socials – Cercador de centres i temps d’espera
- Terrassa Digital: El govern municipal reclama més places de residències públiques
- Diari de Terrassa: Veïns critiquen la manca de places públiques a les residències de gent gran
