Les dades no avalen el discurs d’Alicia Tomás, portaveu del Grup Municipal de Vox Terrassa
En resum
Alicia Tomás, portaveu del Grup Municipal de Vox Terrassa, ha assegurat a les xarxes socials que “la majoria dels agressors sexuals [a la ciutat] són d’origen estranger”. Aquesta afirmació és FALSA. Les dades demogràfiques de l’Ajuntament i l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), juntament amb els balanços de criminalitat dels Mossos d’Esquadra al país, desmenteixen que hi hagi una correlació entre l’augment de delictes i l’origen de la població.
A Terrassa, on la immensa majoria de la població és d’origen espanyol, atribuir la “majoria” dels delictes greus al col·lectiu migrant és una distorsió sense base estadística que busca estigmatitzar.
El context: la realitat demogràfica
Per entendre la falsedat de l’afirmació, primer hem de mirar qui viu a Terrassa. Segons les dades més recents del padró i l’Idescat de 2024, el 85,5% de la població de Terrassa té nacionalitat espanyola.
Si analitzem el concepte “origen” (persones nascudes a l’estranger, encara que tinguin la nacionalitat), la xifra se situa al voltant del 26%. Això vol dir que 3 de cada 4 terrassencs han nascut a l’Estat. D’aquesta manera, perquè l’afirmació d’Alicia Tomás fos certa, aquest grup minoritari hauria de cometre un volum de delictes desmesurat, una anomalia estadística que no recull cap informe de la Junta Local de Seguretat.
Per sostenir que la “majoria” d’agressions les cometen estrangers, Vox ha d’ignorar la realitat del carrer. Aquest gràfic mostra el pes real de la població a la nostra ciutat.
A Terrassa, la població estrangera representa una minoria (14,5%). Atribuir-los la “majoria” dels delictes greus sense dades oficials de la Junta de Seguretat és una manipulació matemàtica.
L’estratègia de la desinformació
El missatge viralitzat amb l’etiqueta #LaTerrassaDeAlicia utilitza la tècnica del “boc expiatori”:
- Selecció esbiaixada: Agafa casos aïllats que surten a la premsa quan l’agressor és estranger i els eleva a categoria general, mentre ignora els casos on l’agressor és nacional.
- Manipulació de l’augment de xifres: És cert que a Terrassa han augmentat les denúncies per delictes sexuals (com a tot Catalunya), però això es deu al canvi legislatiu (llei del “només sí és sí”) que ara comptabilitza com a agressió fets que abans eren abusos, i a una major confiança de les dones egarenques per denunciar fets que abans se silenciaven.
Les dades oficials
Tot i que les dades criminals no se solen desglossar públicament per nacionalitat en l’àmbit municipal per protegir la convivència, les dades de la Regió Policial Metropolitana Nord (on s’inclou Terrassa) i del Departament de Justícia de la Generalitat marquen la tendència:
- A les presons catalanes, la població reclusa per delictes sexuals no mostra una “majoria” aclaparadora d’estrangers que justifiqui el discurs d’alarma social. El perfil majoritari de l’agressor sexual continua sent un home de l’entorn proper de la víctima, independentment del seu passaport.
Conclusió
Vincular l’origen dels veïns de Terrassa amb la violència sexual és una estratègia de desinformació que no se sosté amb les dades de l’Idescat ni dels Mossos. La violència sexual a la nostra ciutat és un problema de masclisme, no de nacionalitats.
Com a ciutadania, hem de ser crítics: quan un polític diu “la majoria”, hem de preguntar “on són les dades oficials?”. En aquest cas, no existeixen.
